Història del bastó
La Història del bastó està plena d'exemples, si més no curiosos, dels usos que l'ésser humà ha donat a aquest instrument capaç de ser complement de vestir, element de mesura, arma de defensa, instrument de joc, article màgic, peró, per sobre de tot, un fidel company.
Des del principi dels temps el bastó ha acompanyat la vida de l'ésser humà en la seva evolució. Va ser un fidel company de viatge pels grups de caçadors i recol.lectors, que utilitzaven les branques més fortes dels arbres amb fustes resistents i moldejables com la canya de sucre, els joncs... , encara que els favorits eren els ossos de les seves preses, tant per la seva fàcil manipulació com pel seu pes moderat.
Més tard, egipcis, romans, grecs i visigots, van reconvertir la utilitat del bastó que passava de ser una eina per caminar a convertir-se en un signe de poder. Això va comportar l'aparició dels bastons de comandament.
Durant l'Edat Mitjana el bastó era un company fidel de pelegrins i soldats procedents de les croades que viatjaven d'una terra a una altra. En aquest moment els bastons eren un fort pal, moltes vegades acabat en una puntera metàl.lica, ja que no només ajudaven en el camí sinó que permetien defensar-se d'animals o bandits inesperats.
A partir del segle XVI, el bastó es convertí en un signe de distinció per a les classes privilegiades i en molts retrats de personatges eminents aquests apareixen acompanyats d'un bastó.
El descobriment d'Amèrica va augmentar el nombre de creacions, ja que fustes fins llavors desconegudes permetien crear exemplars exòtics, on a més s'incrustaven or i pedres precioses. Amb el temps el bastó es va convertir en un tret distintiu de l'aristocràcia europea i va passar a ser una peça imprescindible de la moda de l'època.
A partir d'aquesta època la creació de bastons va anar en augment a les principals ciutats europees, tenint un especial interès per les peces de terres llunyanes que provenien d' Egipte, Xina i Països Àrabs. Cap a finals del segle XIX un fabricant anglès podia vendre més de mig milió de bastons a l'any.
En l'actualitat el bastó no només és un signe de distinció de les classes més benestants, sinó que la gent del camp segueix utilitzant-los en les seves tasques de pasturatge, o com a bastons de passeig per persones grans. Els aficionats al senderisme han trobat en el bastó una eina quasi imprescindible per a les seves llargues passejades.
En els últims anys el col·leccionisme està prenent cada vegada més protagonisme. Els aficionats als bastons no dubten en acostar-se a les sales de subhasta i antiquaris per trobar peçes singulars i úniques per ampliar les seves col·leccions.
